Ossètia del Sud i Abkhàzia són dos dels anomenats "conflictes congelats" que s'arrosseguen des de la desintegració de la Unió Soviètica. Les dues Repúbliques del Caucas tenen el suport econòmic i polític de Moscou.

ABKHÀZIA

Abkhàzia es troba a pocs quilòmetres de la ciutat russa de Sotxi, que el 2014 acollirà els Jocs Olímpics d'hivern, i sembla una província russa. En temps soviètics, la República era rica pel turisme, gràcies a la costa del mar Negre i al seu clima subtropical. El Regne d'Abkhàzia va passar a ser un protectorat rus el 1810, i la composició ètnica va anar canviant després de les guerres del Caucas, perquè hi van arribar russos, armenis, grecs, búlgars, alemanys, estonians, i, sobretot, georgians.

Durant els primers anys de l'URSS, l'estatus d'Abkhàzia era confús i el 1931, per un decret de Stalin, que era georgià (nascut a Gori) i a qui li agradava molt passar les vacances a Abkhàzia, va entrar a formar part de Geòrgia com a República autònoma. Arran de les polítiques migratòries de temps soviètics, a principis dels anys 90, els abkhazos, un poble de la família del Caucas nord-oest, no arribaven a un 20% de la població.

Les relacions entre el govern de Sukhumi (Abkhàzia) i el de Tbilissi ja eren tenses durant el període soviètic i van desembocar en conflicte armat després de la dissolució de l'URSS, perquè no podien arribar a cap acord sobre l'estatus d'Abkhàzia.

El 14 d'agost de 1992, les tropes georgianes van entrar a Abkhàzia i van començar un conflicte que va acabar al cap d'un any amb la victòria abkhaza, que havia tingut l'ajuda de Rússia i de la Confederació dels Pobles de Muntanya del Caucas. A la primavera del 1994, es va signar un acord d'alto el foc vigilat per tropes d'interposició russes i cascos blaus de les Nacions Unides.

La població és ara d'uns 250.000 habitants, la majoria abkhazos i amb minories importants de russos i d'armenis. Els abkhazos no volen sentir a parlar de tornar a formar part de Geòrgia. L'Al·la, una botiguera de Sukhumi, resumeix el sentiment del poble abkhaz: "És impossible reconciliar-se amb Geòrgia, el 14 d'agost del 92 de sobte comença la guerra i els veïns (georgians) es converteixen en enemics i agafen els fusells contra nosaltres". Els milers de refugiats georgians que van haver de fugir, però, també consideren que Abkhàzia és casa seva.

Fragment de l'article Amb la indepenència de facto des dels 90", de Natàlia Boronat, publicat a l'Avui.

OSSÈTIA

Ossètia del Sud és una autoproclamada província independent de Geòrgia l'estatus de la qual no està reconegut per cap dels països membres de les Nacions Unides, que continuen considerant aquesta regió com a part integrant de Geòrgia. Ossètia del Sud comprèn 4.000 quilòmetres quadrats de territori, i la seva frontera és a 100 quilòmetres al nord de la capital georgiana, Tbilisi.

El moviment separatista d'Ossètia del Sud cobra especial importància després de la caiguda de la Unió Soviètica. Aleshores i des de 1922, Ossètia era considerada un 'oblast' --unitat administrativa amb relativa autonomia-- dins del conjunt de repúbliques soviètiques. El setembre de 1990, Ossètia del Sud va declarar la seva autodeterminació, rebutjada públicament per Geòrgia el desembre d'aquest mateix any.

El subsegüent conflicte armat (gener de 1991 - juny de 1992) entre forces russes, i separatistes ossetes contra la Guàrdia Nacional georgiana es va cobrar les vides d'unes 3.000 persones. Després de la declaració d'alto el foc el 14 de juliol, va caler esperar tres anys abans de la signatura d'un "memoràndum d'entesa" entre el president de Geòrgia, Eduard Shevardnadze i el president de facto d'Ossètia del Sud, Ludwig Chibirov.

Des d'aleshores i fins al conflicte d'aquesta setmana, Geòrgia ha imposat dures restriccions per contenir el contraban de béns a la regió, un dels pilars de l'economia local i, en el terreny polític, l'actual president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, ha proposat un acord de pau definitiu segons el qual Ossètia del Sud gaudiria d'"un ampli grau d'autonomia" dins d'un estat federal. Els ossetes, per part seva, desitgen una independència total encapçalats pel seu actual president, Eduard Kokoiti, llevat d'una petita part de la regió encara sota control georgià i dirigida per l'exseparatista Dmitry Sanakoyev.

Un plebiscit fet a Ossètia del Sud el 13 de novembre del 2006 amb un índex de participació del 91% va aprovar majoritàriament (99% a favor) la independència respecte de Geòrgia i la unió amb Ossètia del Nord i Rússia.

Rússia té interessos particulars a la regió, on la pràctica totalitat dels residents tenen passaport rus, i utilitzen el ruble com a moneda de canvi. El gegant gasístic estatal rus, Gazprom, està actualment construint nous gasoductes i infraestructures relacionades per valor de 640 milions de dòlars, i dos terços del pressupost anual d'Ossètia del Sud (uns 30 milions de dòlars) procedeixen directament de les arques de Moscou.

A la regió hi ha, a més, una força de pau de 1.500 homes --repartits proporcionalment entre russos, georgians i nord-ossetes-- per gestionar una treva. Tot i això, Geòrgia acusa les forces russes d'aliar-se amb els separatistes, una cosa que Moscou nega rotundament.

Fragment de l'article "Mesos de tensió entre Geòrgia i Rússia esclaten finalment en un conflicte armat a Ossètia del Sud", publicat a Europa Press.

Per a més informació:
http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique178
http://www.mondivers.cat/spip.php?rubrique184
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2969499